Tardor.

 

ooole!

Això no és veu per tot. Postes de cel amb un cel blau.

Yo sé que no confías en mi y que, a pesar de todo, ninguno de vosotras creéis en que lo conseguiré algún día. Y en el fondo, a ratos, ni siquiera yo me creo todo esto. Pero, ¿sabeis?.. a veces me gustaría que hablarais conmigo y que me dijerais que pensais en realidad, porque hace mucho que una risa dejó de valerme como respuesta. No os pido que me apoyeis en cada decisión que tomo, solo quiero que, si no vais a hacerlo, os aparteis antes de que duela demasiado.

Diari vermell de la Carlota.

- El cas és que tenim algú.
- Bé, ara que ens coneixem, les nostres respectives parelles hauran de patir en silenci.
Ho havia dit per riure, esclar, però, amb tot, el cor em va fer un bot.
- Ha, ha. Tu has vist moltes pel.lis de detectius durs.
- Era una broma, però el que vull dir és que, bé, encara que tinguis parella, i més a la nostra edat, pots trobarte amb altres persones amb qui et sentis molt millor ¿oi?
- Sí.
M'hauria agradat afegir: com em pasa a mi am tu. Però no vaig tenir nassos. En comptes d'això vaig dir: 
- Però tampoc n'hi ha tantíssima ¿eh?, de gent que t'atreu...
- No, no, es clar que no.